De la barraca al Senat: el centenari de Paco Candel, l'home que va canviar l'ideari sobre la immigració a Catalunya

Any 1958. El llavors director de la revista literària La Jirafa, Rafael Borrás, llança un número titulat Homenatge a Catalunya. Ha convidat a escriure a Josep Maria Espinàs, Mercedes Salisachs, Cirici i Pellicer, Sebastià Gasch. També a Paco Candel, l'home que viuria en una barraca i que acabaria en el Senat una vegada convertit en un símbol. I Candel escriu per a La Jirafa un article que, una vegada llegits els altres, creu que desentona. Es titula Los altres catalans. Un article que comença recordant que “Durant la guerra van posar en la Torrassa aquest cartell els seus habitants: ‘Catalunya acaba aquí. Aquí comença Múrcia’”.

Amb aquell eslògan tallant comença a una reflexió sobre les ones d'emigració que ha rebut Catalunya, la puresa de la raça –“aquell conte, com a allò de la sang blava”-, el sentiment català dels emigrants de segona generació -si els diuen murcians o gallecs s'enfaden; si els diuen catalans, no. Si els diuen murcians, ho neguen. “Jo he nascut a Catalunya”-, la seva actitud cap a la llengua –“ho van aprendre sense adonar-se'n”, “parlen un català gras, groller, vulgar, el que es parla a Barcelona, no ens hem d'enganyar”- i la cultura catalana: “No coneixen Catalunya: la seva tradició, la seva història, el seu art, la seva cultura, la seva literatura, els seus costums, el seu folklore... (…) Però jo pregunto: quants catalans hi ha que coneguin tot això que he dit?”.

Una ressenya del llibre elogia gairebé tots els articles de la revista però, subratlla, “contrast menys satisfactori és, quin dubte cap?, la firma de Francisco Candel. L'autor d'Hay una joventut que espera i de la desgraciada novel·la Donde la ciutat canvia el seu nom, mató d'incorreccions, de grolleries i de barroeres al·lusions, encaixaria molt bien en El Caso, però desentona en una cuidada revista literària com La Jirafa. Candel no sap escribir”.

El mateix Candel, que va morir el 2007, recordaria l'anècdota al llibre que naixeria sis anys després d'aquell article de la revista La Jirafa, un llibre que es convertiria en un símbol: Els altres catalans. Un llibre que tindria un enorme impacte social perquè, com fan ara pel·lícules com El 47, per primera vegada es parlava obertament dels barris populars i de la situació dels immigrants, per a qui als anys cinquanta el Palau de les Missions a Montjuïc va arribar a funcionar com a centre de deportació a les seves zones d'origen. Un libro que acaba de ser reeditat en una nova edició no censurada per commemorar el centenari de Candel, que va néixer el 31 de maig del 1925 en Cases Altes, València, i que molt petit arribaria en una de les grans ones d'emigració a Barcelona, quan en els anys vine a dalt gent d'Aragó, València, Múrcia i Almeria.

Quan tenia dos anys la seva família es va traslladar a Barcelona, on els seus pares van recalar primer a les barraques de Montjuïc i, més tard, a les Cases Barates de Can Tunis, unes experiències que li marcarien i que inspirarien el seu llibre Donde la ciutat canvia el seu nom, del 1957. Candel lluitaria sempre pels més desfavorits, denunciant les condicions dels habitatges dels immigrants, i per la plena integració dels altres catalans en la societat, intentant assimilar dos mons que de vegades semblaven viure mútuament d'esquena.

La seva obra com a autor literari i periodístic va ser extensa: més d'una cinquantena de llibres, novel·les, contes i assajos, de vegades en versió doble, en català i en castellà, obres en les quals amb un estil àgil, agut i no exempt d'humor i alçant-se en nom dels mal anomenats xarnegos, es va convertir en un dels millors representants del realisme social en el camp de l'escriptura. Va ser autor també de nombrosos articles periodístics i reportatges en la majoria de diaris de Barcelona i en desenes de revistes, sempre compromesos i amb voluntat de denúncia de les injustícies socials. A través de llibres i articles, Candel contribuiria a configurar l'ideari col·lectiu de la immigració a Catalunya.

La seva trajectòria va ser cívica i política: simpatitzant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 va ser elegit senador per la demarcació de Barcelona en la candidatura de l'Entesa dels Catalans. El 1979 va ser elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC i es va fer càrrec de la responsabilitat en l'àrea de Cultura.

Les descripcions pioneres de les condicions de vida de la immigració i la seva adaptació -tota aquesta gent no s'adona de la seva aclimatació. Són catalans fins a cert punt. No són catalans també fins a cert punt (...) Ho són i no ho són sense adonar-se'n. Es van fusionant amb els seus germans que, considerant-se legítims, de vegades els miren de reüll”-, escritas en un moment en què la identitat cultural es concebia com a única i monolítica, van formar part d'una feina que va permetre comprendre unes onades migratòries que han construït en successives ones Catalunya. Una Catalunya que sense emigració tindria avui tres milions d'habitants i en la qual tres de cada quatre habitants són fruit de les diferents onades.

Les paraules de l'article que va donar lloc el 1958 al seu mític llibre –en el qual matisaria part de les seves visions inicials- continuen ressonant avui. “Manlleu, Terrassa, Sabadell, todos els nuclis fabrils, comencen a estar coberts de veritables colònies d'aquesta bona gent. On hi ha feina, els hi ha en; rebentant la mà d'obra, de vegades –gairebé sempre, si voleu- però estan. A la terra dels seus pares no hi ha feina; a la terra dels seus pares es moren de gana”. “Davant la persistent discutida qüestió: ‘...habéis vingut a menjar-vos el pa dels catalans...’ es posen furiosos, naturalment! I llavors, només llavors parlen malament de Catalunya. A ells no els regala ningú el pa; ells se'l suen; són tan treballadors com el primer català, treballen més que els catalans; què farien els catalans sense ells?”.

El Parlament de Catalunya, en un acte encapçalat pel seu president, Joseph Rull, li va retre homenatge aquesta setmana i la biblioteca barcelonina que porta el seu nom, la Biblioteca Francesc Candel, al barri de La Marina de Montjuïc, ha estat realitzant una sèrie d'activitats pel seu centenari, com l'Itinerari Candel, un recorregut pels llocs on la ciutat canviava de nom que encara es podrà realitzar, amb inscripció prèvia, el dia 16 de juny amb Genís Sinca, que acaba de publicar la biografia Candel (Comanegra).